El nostre wiki

La comunitat d'OGET disposa d'un wiki propi en el que anirem introduint les diverses entrades de les paraules que adoptin els seus membres. Hi ha dues formes d'adoptar una paraula: Escollir una entrada de les que es proposaran de forma periòdica o suggerir una entrada (que necessita l'aprovació del professor). L'espai wiki d'OGET és oget.wikispaces, un entorn de wikispaces.

Com fem una entrada?

Heu d'entrar en la wiki d'OGET. Com en tots els espais, us heu d'obrir un compte, que us permet entrar a qualsevol pàgina de wikispaces.

El primer que podeu fer és iniciar una entrada. En el Menú esquerra, ens apareix l'opció "New page". Cada pàgina és una entrada que "penja" de la wiki d'oget i que tindrà una adreça pròpia. Per exemple, si jo edités l'entrada Donaire es trobaria a www.oget.wikispaces.com/donaire. Com a exemple he obert l'entrada "Marcador" que es troba a www.oget.wikispaces/Marcador. En aquesta entrada podeu veure una definició, un llistat, una imatge i un enllaç extern.

Les entrades de la wiki s'actualitzen regularment. És freqüent introduir una primera entrada, que es pot ampliar, modificar i millorar amb el pas del temps, tant per la recerca personal com per les aportacions dels lectors en l'àmbit de discussió.

Quines altres aplicacions puc usar?

Wikispaces és un entorn molt intuïtiu, que permet usar de forma immediata diverses aplicacions que anirem tractant poc a poc. De moment, podeu veure els canvis que s'han fet en el wiki a l'espai de canvis o podeu accedir a la informació general sobre l'àmbit de gestió de l'entorn. Ara entreu en l'entrada de Marcador. Podeu modificar directament una entrada (per exemple, corregint una falta d'ortografia o una petita incorrecció amb l'opció "Edit this page" o podeu fer un suggeriment al propietari de la paraula si entreu a "Discussió".

Les paraules

Les entrades que suggereixo inicialment són les següents: símbol, símbol turístic, node, espai semiològic, signe turístic explícit, anticipació, turisme negre, postfordisme, turisme postfordista, singularitat, sector públic, sector privat, Turismo 2020, clúster turístic.

La wikipèdia

Benvinguts al nou experiment 2.0. Iniciem l'aventura de la wikipèdia, una de les eines més 2.0 de la bloguesfera. Dedicaré tres posts a explicar amb detall com funciona.

Què és un wiki?

wiki és un terme hawaià que vol dir ràpid. Un wiki (o una wiki, que encara no ho he pogut aclarir) és un espai col·laboratiu, és a dir, escrit per un grups de membres. Els wikis poden ser privats (com una mena de club) o poden ser públics, com el nostre cas.

Per escriu què?

Virtualment, un wiki serveix per qualsevol cosa. Hi ha moltes aplicacions diferents. Potser la que s'ha popularitzat més és la wiki-pèdia, que és una enciclopèdia que adopta el format wiki. La wikipèdia és l'entorn més conegut, amb variants en 253 llengües des del castellà o el català al llatí o astur. Hi ha molts altres entorns wiki, com el wiktionari o la Wikiquote.

Quins són els elements d'un wiki?

La millor manera d'apropar-se a un wiki és amb un exemple. Podem entrar a l'entrada de wikipèdia que trobem a la mateixa wikipèdia. Fixeu-vos que hi trobem una definició del terme molt precisa i detallada. A partir d'aquí, la informació s'amplia en petits capítols que estructuren la informació. Una característica dels wikis és que els diversos termes s'enllacen entre sí. Per exemple, en el primer paràgraf apareix la paraula Nature; si cliquem aquest terme, accedim a l'entrada de Nature de la wikipèdia.

Les entrades utilitzen també imatges, gràfics i enllaços externs. Els enllaços externs són diferents dels interns perquè estan marcats amb un color més clar. Si els cliquem, entrem en un espai web aliè a la wikipèdia.

Però les entrades d'un wiki són sempre dinàmiques. Sovint s'actualitza la informació, o es rectifica una dada errònia o (el més freqüent) s'amplia la informació amb més detalls, enllaços, imatges o informació addicional. Totes les incidències estan registrades en l'historial. Així podem veure quina informació addicional s'ha afegit, però també quan s'ha fet i qui ho ha fet: és com el rastre de l'entrada. En altres ocasions, els usuaris no modifiquen l'entrada, sinó que inicien una discussió sobre un determinat element de l'entrada, per tal d'arribar a un acord.

Prohibit als turistes

Us adjunto un article d'en Quim Monzó sobre el turisme a Venècia i també a Barcelona, escrit a La Vanguardia. Es planteja el conflicte d'ús entre turistes i residents i planteja una inicitiva que no coneixia: l'apertura d'un sistema de transport a la ciutat italiana que està vetada als turistes. Què en penseu?.

Más allá de la Venecia de esa Bienal que propicia espectaculares meteduras de pata, hay una Venecia que trabaja en medio de ese hervor turístico que siempre dificulta la vida cotidiana.

Algún siglo antes que muchas otras ciudades, Venecia fue de las primeras que vieron cómo su quehacer diario quedaba alterado por la presencia de forasteros fascinados por sus palacios en decadencia y sus canales pestilentes. Florencia y Roma completan el terceto de ciudades italianas en las que esa presencia masiva resulta evidente. Roma es la que mejor lo soporta, porque es un pulpo demográficamente enorme. Florencia lo pasa peor, con sus turistas de medio mundo y sus colonias permanentes de alemanes, americanos e ingleses, sobre todo estos últimos. A menudo, en los bares del centro de Florencia es difícil oír conversaciones en italiano porque en todas las mesas que te rodean se habla inglés. ¿Donde están los florentinos? Pues algunos ahí mismo, en el centro, ganándose la vida precisamente con el turismo. Pero muchos otros en las zonas de la ciudad más alejadas de los grandes monumentos. Sin mármoles ante los que extasiarse, los turistas no se interesan por las periferias. Aunque en el fondo sean la vida normal, vulgar, de la ciudad. Ellos no viajan a las ciudades para ver la vida normal, sino "lo que toca ver".

En los últimos quince años los barceloneses han aprendido bastante lo que es sentirse expulsados de su ciudad. Por ese motivo podrán hacerse cargo de lo que padecen florentinos y venecianos, y comprenderán a la perfección qué hay tras esa noticia que publica estos días la prensa italiana. La Repubblica,por ejemplo. Resulta que el municipio creará una nueva línea de autobuses fluviales (los vaporetti) exclusiva para los habitantes de la ciudad y que los turistas no podrán utilizar en ningún caso. El alcalde, Massimo Cacciari, está encantado: "Esto es algo único en el mundo. No hay ninguna otra ciudad que esté haciendo esto".

La línea irá desde el Piazzale Roma hasta la Piazza San Marco. El viaje costará un euro. En los otros autobuses fluviales cuesta seis. La agencia Reuters lo resume así: "Hartos de tener que abrirse paso a codazos entre los turistas para conseguir un lugar en los vaporetti, los habitantes de Venecia tendrán en el Canal Grande su propia línea exclusiva: sólo para ellos. Venecia, cuyos sesenta mil habitantes reciben veinte millones de turistas cada año, inaugurará la nueva línea el próximo enero".

Nuestros ediles ponen siempre como modelo las ideas innovadoras de otras ciudades turísticas, para aplicarlas a Barcelona. Dicen que hay que aprender de todas ellas porque muchas nos llevan décadas - o siglos- de adelanto y de experiencia. ¿Alguno de esos ediles tomará nota de esta noticia? Se me ocurren un montón de lugares y de servicios en Barcelona donde la nueva norma veneciana sería aplicable, para bien de los habitantes de esta ciudad.

Ciutat prohibida limitada

Una de les pràctiques més comunes en la gestió dels monuments és la limitació del número de visitants. Des de fa anys, la Alhambra ha limitat l'accés al recinte principal i estimula la compra prèvia per Internet. El Museu d'Altamira ha arribat més lluny i ha creat una rèplica de les coves originals, que estan tancades al públic.


Avui sabem que la gran potència turística del futur serà la Xina. Actualment és la quarta destinació mundial i es preveu que en una dècada serà la primera destinació del món. Però l'allau de visitants està creant efectes no desitjats sobre els principals nodes. Per això, les autoritats xineses van optar per limitar l'afluència de visitants al Palau Potala de Lhasa (Tíbet) a només 2.300 persones. El turisme està deteriorant també una de les joies turístiques del país: la Ciutat Prohibida. La ciutat de l'emperador que immortalitzà Bertolucci (era una de les primeres vegades que s'obria als estrangers) està absolutament saturada de visitants, el que posa en perill la seva integritat física. Amb 9999 habitacions i 720.000 metres quadrats, la ciutat va ser creada el segle XV com a residència imperial.

El govern xinès ha previst un número màxim de 50.000 visitants diaris. La xifra és increible. Limitar la capacitat d'un espai a 50.000 visitants vol dir que hi ha dies de l'any que superen aquest llindar, de manera que el volum total de turistes anuals és desproporcionat. Si s'omplís cada dia, estaríem parlant de 18 milions de visitants per any. Podeu visitar la pàgina web de la Ciutat, des d'on es podran adquirir les entrades.

Dark tourism

Veig que un dels temes que ha suscitat més interés ha estat el dark tourism o turisme fosc. Segurament el turisme fosc demostra que qualsevol espai pot ser turístic, de les restes d'una explosió nuclear a l'escenari d'un atemptat. Si voleu estirar del fil podeu consultar el grup de recerca sobre aquest tema que han creat a la Universitat de Lancashire.

I si voleu conèixer més exemples, em permeto recomanar una entrada que vaig escriure fa un temps sobre turisme fosc en la meva bitàcola. Morbositat?. Curiositat?. Sol·lidaritat?. Recerca de l'autenticitat?. Què en penseu?

Universitat 2.0

El dia 2 de novembre estaré a l'efindex de Càceres explicant les meves cabòries sobre Universitat 2.0. Les vostres reflexions seran molt benvingudes. Mentrestant, us deixo amb la presentació en power point.