RSS2.0

Dark tourism

11/10/07

Veig que un dels temes que ha suscitat més interés ha estat el dark tourism o turisme fosc. Segurament el turisme fosc demostra que qualsevol espai pot ser turístic, de les restes d'una explosió nuclear a l'escenari d'un atemptat. Si voleu estirar del fil podeu consultar el grup de recerca sobre aquest tema que han creat a la Universitat de Lancashire.

I si voleu conèixer més exemples, em permeto recomanar una entrada que vaig escriure fa un temps sobre turisme fosc en la meva bitàcola. Morbositat?. Curiositat?. Sol·lidaritat?. Recerca de l'autenticitat?. Què en penseu?

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que el drak tourism interessa a la gent perquè poden anar i veure un lloc on va passar alguna cosa que durant molt de temps se n'ha sentit a parlar. És més la curiositat que res més, el fet d'anar a veure un indret que has vist milions de vegades per la Tv, que en coneixes la història,... Fa que t'interessis per anar a depén de quin lloc, ja que si és un lloc perillós la curiositat potser no és tanta.

A mi sí que m'agraderia saber més coses del dark tourism. Si més no per conèixer aquest tipus de turisme.

Guenda ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Guenda ha dit...

Si me preguntan si me gustaría hacer experiencias de Dark Tourism...contestaría que sí.
La vedad es que me gustaría poder entrar en la realidad de las favelas, guiada de unos niños que me pueden contar su vida, y enseñarmela de cerca, o entrar en el corazon de Nueva Delhi, y vivirla, y ver un mundo donde las personas para llevar a cabo las acciones cotidianas que llevamos aqui en la realidad Occidental, tienen que esforzarse mucho .
Claro, no sería una experiencia solo de mirada turistica, sino seria tomar parte, sentirse en ser humano cerca de otras realidades, diferentes, mas desafortunadas en ciertos sentidos, más afortunadas en otros.
También me gustarñia visitar Auschwitz, para sentir en los huesos aquella sensación de desesparación, tristeza, tragedía que sentimos cuando miramos un documental o peliculas como Schindler`s list. A veces para no olvidar la historía, hay que sentir un poco en la propria piel aunque sean solo sensaciones y imagenes lejanas.
De momento Yo de Dark tourism, solo he visitado la tumba de Jim Morrison, unos campos de guerra en Normandía( con la escuela de pequeña) y lo más negro de todo, a veces me pongo a mirar fijamente en el vacío el lado izquierdo de mi cama donde solia dormir mi ex-novio ( que ahora dueme con otra)!!!!!!

Anònim ha dit...

Joder Guenda, Tu mirada del turismo relacionandola con el ex-novio es superatrayente, vamos comparable a Auschwitz, favelas y Nueva Delhi.

Ahora en serio.- abrir al turismo esos nodos, ¿no creéis que es macabro?. Vamos de aquí a poco y para dar satisfacción a mentes "privilegiadas" podremos también hacer turismo para ver a un pedófilo maltratando una niña, o a un caníbal merendándose a un ser humano, o incluso a la realidad turística a través de las películas de Tarantino.
Vamos, para vomitar.

Mejor que hacer de turista para ir a ver las favelas, ¿Por qué no nos apuntamos a una ONG que trabaje y vamos a ayudar a esa pobre gente en lugar de hacer de "voyeurs"?

DonAire ha dit...

Lo más interesante es plantearnos qué contexto turístico favorece la emergencia del dark tourism. Yo creo que hay dos factores capitales: (a) el miedo a la inautenticidad, a la farsa turística y (b) la necesidad de experiencias y espacios singulares. Lo importante no es tanto el qué, sino en este caso el por qué

Anònim ha dit...

Com a turista, m'encantaria visitarar camps de concentració a Auschwitz, Dachau.. o visitar la ciutat de Hiroshima.Però penso que es necessaria una formació prèpia, per què desde quin punt de vista ens expliquen els esdeveniments històrics?
Això si, fer turisme negre pot fer que tots aquests fets es sapiguen arreu del món i no es perdin en la història. la explosió de Hirohima va acabar amb la vida de 90 mil persones, no ho hauríem de recordar sempre?