Una de les pràctiques més comunes en la gestió dels monuments és la limitació del número de visitants. Des de fa anys, la Alhambra ha limitat l'accés al recinte principal i estimula la compra prèvia per Internet. El Museu d'Altamira ha arribat més lluny i ha creat una rèplica de les coves originals, que estan tancades al públic.
Avui sabem que la gran potència turística del futur serà la Xina. Actualment és la quarta destinació mundial i es preveu que en una dècada serà la primera destinació del món. Però l'allau de visitants està creant efectes no desitjats sobre els principals nodes. Per això, les autoritats xineses van optar per limitar l'afluència de visitants al Palau Potala de Lhasa (Tíbet) a només 2.300 persones. El turisme està deteriorant també una de les joies turístiques del país: la Ciutat Prohibida. La ciutat de l'emperador que immortalitzà Bertolucci (era una de les primeres vegades que s'obria als estrangers) està absolutament saturada de visitants, el que posa en perill la seva integritat física. Amb 9999 habitacions i 720.000 metres quadrats, la ciutat va ser creada el segle XV com a residència imperial.
El govern xinès ha previst un número màxim de 50.000 visitants diaris. La xifra és increible. Limitar la capacitat d'un espai a 50.000 visitants vol dir que hi ha dies de l'any que superen aquest llindar, de manera que el volum total de turistes anuals és desproporcionat. Si s'omplís cada dia, estaríem parlant de 18 milions de visitants per any. Podeu visitar la pàgina web de la Ciutat, des d'on es podran adquirir les entrades.
Avui sabem que la gran potència turística del futur serà la Xina. Actualment és la quarta destinació mundial i es preveu que en una dècada serà la primera destinació del món. Però l'allau de visitants està creant efectes no desitjats sobre els principals nodes. Per això, les autoritats xineses van optar per limitar l'afluència de visitants al Palau Potala de Lhasa (Tíbet) a només 2.300 persones. El turisme està deteriorant també una de les joies turístiques del país: la Ciutat Prohibida. La ciutat de l'emperador que immortalitzà Bertolucci (era una de les primeres vegades que s'obria als estrangers) està absolutament saturada de visitants, el que posa en perill la seva integritat física. Amb 9999 habitacions i 720.000 metres quadrats, la ciutat va ser creada el segle XV com a residència imperial.
El govern xinès ha previst un número màxim de 50.000 visitants diaris. La xifra és increible. Limitar la capacitat d'un espai a 50.000 visitants vol dir que hi ha dies de l'any que superen aquest llindar, de manera que el volum total de turistes anuals és desproporcionat. Si s'omplís cada dia, estaríem parlant de 18 milions de visitants per any. Podeu visitar la pàgina web de la Ciutat, des d'on es podran adquirir les entrades.
7 comentaris:
Aquí el problema estriba en: ¿es mejor prohibir o dejar que todo se derrumbe?
¿Qué opináis el resto? ¿Estáis de acuerdo en limitar las plazas? ¿Cómo las limitaríais, por número de reserva, por dinero,etc.?¿Quién debe opinar en el futuro el qué debe o no debe visitar ese patrimonio?.
No sé por qué, creo que la mayoría optará por la prohibición...
Y después los chinos lo volarán en una guerra atómica contrala India o Rusia. Jeje
Però no es pot fer una gestió de masses perquè els turistes es dispersin entre diversos nodes? La planificació no és precisament això? No té sentit potenciar determinats monuments per després limitar-ne l'entrada, no?
nurieta
Trobo correcte el que fan tan a la Alhambra i al Tibet, primer de tot s'ha de cuidar i vigilar el producte que tens que cal recordar que porta una eternitat en aquest món i és una gran part de la cultura mundial.
Si no pot rebre tans visitant com abans que no els rebi, prmer de tot ja dic que és el producte després el turista.
Yo estoy de acuerdo en limitar las plazas. No tiene ningún sentido no dejar ver el Patrimonio,ni tampoco que haya demasiadas personas en un mismo día.
Yo creo en el sistema de limitación de entradas. En laurapozocolome.blogspot.com hay un artículo de la limitación de visitantes en la Alhambra.
Veo que a los jóvenes de hoy en día os gustan las prohibiciones y las limitaciones. ¡Quién lo diría!.
¿Y si los gustos sobre esos nodos cambiasen? ¿Y si se ofreciesen alternativas a esos nodos cómo dice anónimo? ¿Y si se planificase desde otras perspectivas?.
Pongo un ejemplo.- Alguien de nosotros encuentra ÚNICO el Palacio Potala de Lhasa y su viaje al Tíbet le atrae por esa razón. ¿Se le puede negar la entrada porque no tiene el suficiente dinero para entrar en él?. En cambio, ¿y si ese visitante fuera un "ricachón" que no le interesa lo más mínimo pero que puede fardar de haber estado allí?. ¿La planificación coarta las libertades individuales?. ¿Quién decide en la visita, el gobierno chino, tan libertario él?.
certificado
Abriremos el debate sobre limitación de la capacidad de carga. Yo entiendo que se limite el uso, siempre con criterios no económicos, como en la Alhambra o en la Ciudad Prohibida. Me llamó la atención que el umbral que definen es de 50.000 personas. Por el amor de Dios. Eso es el número de turistas que tienen muchos museos catalanes en todo un año.
Nurieta
No és tan fàcil dissipar la capacitat d'atracció dels nodes.
Francesc
S'han de cercar els mecanismes per a què el turista no s'emporti una desagradable sorpresa. Viatjar a Beijing i no poder visitar la Ciutat Prohibida ha de ser molt trist.
Laureta
En parlarem del cas de l'Alhambra. La professora que va dissenyar el model treballa amb nosaltres. Maria Garcia, de la Universitat Complutense.
certificado
Las dos cuestiones que plantean son capitales. Primero: Los sistemas de limitación pueden generar la más absoluta de las decepciones. Llegar a un lugar atraído por un nodo y no poder visitarlo. Segundo: Hay que evitar que las limitaciones comporten una discrimación de acceso por renta.
Dales tiempo. Hace cuatro días no se podía entrar en China, a no ser que tuvieras un visado especial.
Referente a China.- Sería un trabajo de "chinos" convencer a los chinos de hacer turismo en libertad. Me dirá de aquí a unos años, cuando ambos, si vivimos, nos encontremos en algún viaje del INSERSO si el peligro mundial no son ellos y no los árabes cómo nos quieren hacer creer. Mientras tanto intentemos disfrutar de sus frituras de "caballitos de mar" y "gusanos con hormigas a la brasa" durante nuestra visita a los JJOO.
Y por favor..., ahora no me venga con la retahíla del racismo o cosas similares. :)
Hablo turísticamente, y cada uno defiendo lo suyo. La verdad, en un mundo globalizado prefiero que lleve la empresa un señor llamado Schmid de Oklahoma a un Sr. llamado Chin-Hua-Pin de Shangai. Me da más confianza sobre derechos humanos y medidas de seguridad en el trabajo el primero que el segundo.
Publica un comentari a l'entrada