Habana Vieja

Habana Vieja és un exemple de la captura d'un lloc per la seva imatge. El nou pla de la ciutat està portant a terme una rehabilitació del barri antic guiada per Eusabio Leal des de la Oficina del Historiador. Us recomano la pàgina perquè contrasta amb la mediocritat de les webs cubanes.

La Havana que està construint Leal és essencial una Havana colonial. No hi ha rastre de la Revolució, ni de la presència ianqui. Tampoc es posen en valor les restes d'art deco o el neoclàssic. Com en un decorat, la ciutat està essent atrapada per la simbologia colonial. Els colors, les llambordes, la retolació, els materials, les obertures... tot sembla una versió simbòlica de les escenes del XVI i el XVII. La imatge del Google Earth ens permet veure com la taca de colors avança poc a poc en el paisatge urbà. Una de les peces més rellevants del projecte són els hotels gestionats per Habaguanex, que mostren l'orientació turística de la rehabilitació.

Els interrogants sobre aquesta actuació són molt diversos. És lícit intervenir en el territori fins el punt de controlar quines activitats es porten a terme?. De quin color ha de ser una ciutat?. Quin és l'espai que conservem i quin és l'espai que eliminem?. Les ciutats turístiques han de ser pels turistes?...

Articles sobre clústers

No hi ha un turista. Sabem que els turistes són diferents i que algunes de les diferències són tan importants que generen models radicalment oposats. Aquest és un repte essencial de la planificació: Si hi ha turistes diferents... no hauríem de planificar de forma que donéssim resposta als diversos interessos?.

L'interrogant inicial, però, és quins tipus de turistes hi ha?. Quina tipologia podem realitzar?. Aquesta és la qüestió que intentarem desvetllar les properes setmanes. Per iniciar el trajecte, aquestes lectures ens podem orientar:

• Maria Álvarez i Gülden Asugman (2006), "Explorers versus planners. A Study of Turkish Tourism", Annals of Tourism Research, 33, 2, 319 - 338
• Jo-Ann Foo, Robyn McGuiggan and Andrew Yiannakis (2004), "Roles Tourists Play: An Australian Perspective", Annals of Tourism Research, 31, 2, 408 - 427
• Eugenia Wickens (2002), "The sacred and the profane: A Tourist Typology", Annals of Tourism Research, 29, 3, 834-851
• Stuart McMinn and Erlet Cater (1998), "Tourist typology: Observations from Belize", Annals of Tourism Research, 25, 3, 675 - 699
• Erik Cohen (1979), "A phenomenology of tourist experiences", Sociology, 13, 179 - 201
• T. Silderberg (1995), "Cultural tourism and business opportunities for museums and heritage sites", Tourism Management, 16, 5, 361 - 365
• Chul-min Mo, Dennis R. Howard and Mark E. Havitz (1993), "Testing an international tourist role typology", Annals of Tourism Research, 20, 2, 289 - 301
• Ryan, C. i Glendon, I. (1998), “Application of Leisure Motivation Scale to tourism”, Annals of Tourism Research, 25 (1), 169-184
• Mehmet Mehmetoglu (2007), "Typologising nature-based tourists by activity . Theoretical and practical implications", Tourism Management, 28, 3, 651 - 660
• Alain Decrop and Dirk Snelders (2005), "A grounded typology of vacation decision-making", Tourism Management, 26, 2, 121-132

Tipus de símbols

Simplificant, podríem dir que existeixen tres tipus de símbols en els espais turístics: les icones, els paisatges semiològics i els signes turístics.

• Les icones són els símbols més freqüents. Allò que ha de ser vist, la quinta essència del lloc. Totes les ciutats i tots els espais organitzen de forma més o menys conscient les seves icones: Pisa gravita sobre la seva Torre i París es pot ressumir en la Torre Eiffel, de la mateixa manera que la Segrada Família és el node turístic de Barcelona.
• Els paisatges semiològics són escenaris que responen a un determinat arquetip, a una idealització del lloc. Tots ens imaginem una escenagrafia molt precisa quan esmentem ciutat colonial, poble mediterrani, paisatge tropical o platja polinèsia. Un dels paranys més freqüents dels llocs és quedar atrapats en la seva pròpia imatge, reproduir de forma més o menys conscient la imatge que els turistes tenen d'un determinat espai.
• Els signes turístics són el conjunt d'indicis que permeten el turista considerar que ha arribat a un espai turístic, des del trenet turístic a la presència d'altres turistes. La presència de signes turístics pot ser interpretada com un element positiu o negatiu, segons la seva intensitat i el tipus de turista.

Cadascun d'aquests signes té les seves pròpies lleis, els seus propis mecanismes. Probablement, la relació entre turista i lloc turístic depèn essencialment de la combinació de les tres formes de símbols turístics. Primer, per determinar quin és l'element preponderant. Segon, per definir quina és la lectura que realitzen els turistes d'aquests elements més destacats.

Símbols

Imaginem que podem reduir el turisme a un joc d'interpretacions. Imaginem que el turisme és un exercici de semiologia en el que uns turistes atorguen un determinat significat a una significant. Podem mirar una mesquita amb ulls de no turistes. En algunes localitats catalanes, les mesquites generen reaccions molt diverses: del rebuig a la indiferència. Però un turista occidental que passeja per Kairouan i visita la mesquita de la ciutat, la més important del nord d'Àfrica, no interpreta la mesquita amb la mirada que projecta en el seu lloc de residència. Ara és una altra cosa.

És possible que la pràctica turística sigui en essència un exercici de semiologia. Els turistes intenten dotar de significat allò que veuen, donen un sentit a la seva visita, que és essencialment un sentit turístic. M'interessa destacar aquest punt: hi ha una mirada turística, que no és la mateixa que la resta de mirades que projectem sobre el territori. Per això, a l'hora d'ordenar i gestionar un espai turístic, el primer que hem de saber és com interpreten els turistes el paisatge visitat. Què és el que llegeixen.

Benvinguts

Aquest és el blog del professor de l'assignatura d'Ordenació i Gestió de l'Espai Turístic (OGET) de la Facultat de Turisme i Comunicació de la Universitat de Girona. És un experiment sobre la Universitat 2.0. Una oportunitat per posar en la pràctica les possibilitats del treball en xarxa, el coneixement interactiu, la creació col·lectiva del coneixement i la utilització de les xarxes socials en el món universitari.

Tots els viatges, fins i tot els més programats, comencen amb una estranya sensació de vertigen. Estic segur que quan Marco Polo o Lord Byron preparaven les maletes els envaïa una barreja de sensacions, des de la necessitat d'iniciar el camí com la incertesa. Aquest viatge per la Unievrsitat 2.0 és incert. No sé si arribarà a bon port. Si trobarem molts esculls. Un iceberg imprevist. O si ens equivocarem de ruta. Qui sap?. Si un dia en Colom no hagués decidit sortir a la recerca de l'Índia, hauríem trigat molt més temps en connectar el Vell i el Nou Món.