RSS2.0

Símbols

21/9/07

Imaginem que podem reduir el turisme a un joc d'interpretacions. Imaginem que el turisme és un exercici de semiologia en el que uns turistes atorguen un determinat significat a una significant. Podem mirar una mesquita amb ulls de no turistes. En algunes localitats catalanes, les mesquites generen reaccions molt diverses: del rebuig a la indiferència. Però un turista occidental que passeja per Kairouan i visita la mesquita de la ciutat, la més important del nord d'Àfrica, no interpreta la mesquita amb la mirada que projecta en el seu lloc de residència. Ara és una altra cosa.

És possible que la pràctica turística sigui en essència un exercici de semiologia. Els turistes intenten dotar de significat allò que veuen, donen un sentit a la seva visita, que és essencialment un sentit turístic. M'interessa destacar aquest punt: hi ha una mirada turística, que no és la mateixa que la resta de mirades que projectem sobre el territori. Per això, a l'hora d'ordenar i gestionar un espai turístic, el primer que hem de saber és com interpreten els turistes el paisatge visitat. Què és el que llegeixen.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

En el proceso turístico, el turista y su sociedad, a través de la mirada tras la cual hay todo un contexto sociocultural, inventan (o reinventan) lugares, es decir que dotan de unos significados determinados a unos espacios concretos. En este sentido los turistas pueden ser vistos como “ejércitos de semióticos”.

La mirada turística es una mirada seleccionadora. Siempre hay una diferencia entre la imagen y la realidad. La mirada turística romantiza, monumentaliza y eterniza todo a cuanto se dirige.

Pero la mirada turística es incapaz de obturar la imagen externa para ahondar en cuestiones existenciales y eso es la que la califica, a veces despectivamente, de turística.

Anònim ha dit...

Sr. Donaire,

Después de los millones de e-mails y llamadas telefónicas que he tenido que contestar y de haber salido varias veces por televisión para desmentir la confusión, indicarle que mi blog es

www.republicaturistica.blogspot.com

Después de blogspot Ud. ha puesto una "," (coma) por lo que el hipervínculo no puede funcionar.

Espero que Ud, tenga a bien interponer sus buenos oficios para terminar con esta injusticia, y no dejar en la mente de muchos bloggers la idea de que vivimos en un país donde las leyes son hechas mientras se esta sentado sobre un inodoro por calificar a mi blog de "República Turística".

Un saludo hasta la llegada de la República...Me refiero a la del blog.

Anònim ha dit...

Tinc un dubte, quan estàs fent un trekking al Nepal i veus els Annapurna, t'ho mires amb mirada de turista, amb els corresponents símbols. Però la sensació que tens en aquell moment és d'estar desconectat de la rutina, sensació de llibertat.
Quan estàs pujant al Matagalls, també pots arribar a tenir la mateixa sensació de llibertat que et dóna el contacte amb la natura. En aquest moment "representa" que no som tursites, sinó que estem al nostre territori. Però la mirada i la sensació podrien ser similars, no?? Aleshores, aquesta interpretació es valida per turistes i no turistes?
M'estic liant?
nurieta

DonAire ha dit...

Juan

Lo importante no es si la mirada turística es una distorsión, que só lo es. La pregunta relevante (creo yo) es ésta: ¿Puede existir una mirada no distorsionada?.

Nurieta

La pregunta fonamental aqués és "Quin és el nostre territori?", quin és l'espai habitual?. Saps que el turisme és l'oci fora de l'espai habitual. Aquest es defineix per distància (és habitual allò que està a prop nostre) i per freqüència (és habitual allà on ens desplacem sovint).

Jo crec que en realitat l'espai habitual és una concepció subjectiva: és l'espai habitual aquell que sentim com a tal.

Ara intentaré respondre a la teva pregunta. Jo crec que no es pot ser turista a casa. Pots admirar el teu poble o la "teva" muntanya. Pots pensar "Què n'és de maco". Però no experimentaràs una sensació turística en el teu espai habitual, perquè el turisme implica ruptura, trencament, allunyament.