Tipus de símbols

Simplificant, podríem dir que existeixen tres tipus de símbols en els espais turístics: les icones, els paisatges semiològics i els signes turístics.

• Les icones són els símbols més freqüents. Allò que ha de ser vist, la quinta essència del lloc. Totes les ciutats i tots els espais organitzen de forma més o menys conscient les seves icones: Pisa gravita sobre la seva Torre i París es pot ressumir en la Torre Eiffel, de la mateixa manera que la Segrada Família és el node turístic de Barcelona.
• Els paisatges semiològics són escenaris que responen a un determinat arquetip, a una idealització del lloc. Tots ens imaginem una escenagrafia molt precisa quan esmentem ciutat colonial, poble mediterrani, paisatge tropical o platja polinèsia. Un dels paranys més freqüents dels llocs és quedar atrapats en la seva pròpia imatge, reproduir de forma més o menys conscient la imatge que els turistes tenen d'un determinat espai.
• Els signes turístics són el conjunt d'indicis que permeten el turista considerar que ha arribat a un espai turístic, des del trenet turístic a la presència d'altres turistes. La presència de signes turístics pot ser interpretada com un element positiu o negatiu, segons la seva intensitat i el tipus de turista.

Cadascun d'aquests signes té les seves pròpies lleis, els seus propis mecanismes. Probablement, la relació entre turista i lloc turístic depèn essencialment de la combinació de les tres formes de símbols turístics. Primer, per determinar quin és l'element preponderant. Segon, per definir quina és la lectura que realitzen els turistes d'aquests elements més destacats.